Encara no m'he ficat, i ja m'estan punxant... Es increïble el que pot arribar a fer algú per intentar sobresortir o tenir algun protagonisme...
L'altre dia vaig escoltar per la ràdio un regidor municipal d'Argentona, espero que per no gaire temps, explicant, entre improperis i insults, alguna que altre bacinada, de la seva visió subjectiva i apocalíptica de la política municipal en relació a l'últim Ple, cel.lebrat a l'Ajuntament d'Argentona, en el que va presentar una Moció referent a les Urbanitzacions de Can Cabot i Can Raimí, exuberant i pretensiós, abanderant-se salvador dels vilatans d'aquestes contrades, feia el seu discurs populista, quan en un moment donat, vaig sentir el meu nom, vaig sentir com posava paraules a la meva boca que jo no havia dit. Mentre aquell home anava enredant i inventant, se'm va passar pel cap l'imatge d'aquell home petit i atrotinat que anava amb un Mercedes vetust, que jo coneixia, aquell que alguna vegada havia volgut ficar el nas i envescar-se als assumptes de la Junta Rectora per aviam que podia manegar, i que molt amablement jo vaig declinar el seu oferiment... aquell que sempre va amb algun paper a la mà anomenant quelcom llei interpretada per ell mateix, aquell que sempre té la querella a la punta de la boca per poguer-se justificar davant quatre vilatans que li van fer confiança, aquell... aquell que té unes galtes que se les trepitja!! ...I ara! Doncs bé, vaig decidir desmentir les seves paraules al dia següent i fer valer la veritat del que vaig dir. Fins aquí bé.
Ai, pobre de mi! Que il·lús que soc! He destapat la caixa dels trons!! He caigut al cau de gat vell, d'un esperpèntic personatge que necessita polèmica com oli un llum,,, si no té espectacle no es rés i el reclama a tort i a dret, per fer-se notar com aquell que no té ni ofici ni benefici, es avid de notícia i controvèrsia, per no caure a l'oblit, ja que no té res coherent a oferir i en aquest espectacle ja m'hi ha convidat, reta'n-me a fer un debat a la ràdio i amenaçant sobre les maneres de fer a Can Cabot.... Doncs jo sé que faré: Indiferència. Es la medicina que necessita aquest actor de tercera, no m'hi ficarà pas als seus embolics ... i ja podrà anar dient, que no cauré al seu nivell... a partir d'ara, senyor regidor, indiferència.
L'altre dia vaig escoltar per la ràdio un regidor municipal d'Argentona, espero que per no gaire temps, explicant, entre improperis i insults, alguna que altre bacinada, de la seva visió subjectiva i apocalíptica de la política municipal en relació a l'últim Ple, cel.lebrat a l'Ajuntament d'Argentona, en el que va presentar una Moció referent a les Urbanitzacions de Can Cabot i Can Raimí, exuberant i pretensiós, abanderant-se salvador dels vilatans d'aquestes contrades, feia el seu discurs populista, quan en un moment donat, vaig sentir el meu nom, vaig sentir com posava paraules a la meva boca que jo no havia dit. Mentre aquell home anava enredant i inventant, se'm va passar pel cap l'imatge d'aquell home petit i atrotinat que anava amb un Mercedes vetust, que jo coneixia, aquell que alguna vegada havia volgut ficar el nas i envescar-se als assumptes de la Junta Rectora per aviam que podia manegar, i que molt amablement jo vaig declinar el seu oferiment... aquell que sempre va amb algun paper a la mà anomenant quelcom llei interpretada per ell mateix, aquell que sempre té la querella a la punta de la boca per poguer-se justificar davant quatre vilatans que li van fer confiança, aquell... aquell que té unes galtes que se les trepitja!! ...I ara! Doncs bé, vaig decidir desmentir les seves paraules al dia següent i fer valer la veritat del que vaig dir. Fins aquí bé.
Ai, pobre de mi! Que il·lús que soc! He destapat la caixa dels trons!! He caigut al cau de gat vell, d'un esperpèntic personatge que necessita polèmica com oli un llum,,, si no té espectacle no es rés i el reclama a tort i a dret, per fer-se notar com aquell que no té ni ofici ni benefici, es avid de notícia i controvèrsia, per no caure a l'oblit, ja que no té res coherent a oferir i en aquest espectacle ja m'hi ha convidat, reta'n-me a fer un debat a la ràdio i amenaçant sobre les maneres de fer a Can Cabot.... Doncs jo sé que faré: Indiferència. Es la medicina que necessita aquest actor de tercera, no m'hi ficarà pas als seus embolics ... i ja podrà anar dient, que no cauré al seu nivell... a partir d'ara, senyor regidor, indiferència.