dimecres, 24 d’octubre del 2012

El nostre President

Veient els mitjans de comunicació, hom es fa creus de què està passant. Parlant amb la gent de carrer i amics, un es desespera de la situació actual. Es possible que un país tan gran com ha sigut Catalunya, tingui que estar pendent de les almoines que ens van donant a compte gotes des de l´Estat i a sobre tinguem que suportar els descrèdits i insults des de la caverna? Que potser aquests diners que rebrem ens sortiran gratis? No, els tornarem i amb interessos.

On hem arribat? Es veritat que hem arribat a aquesta situació des de una herència descomunal que feia inviable la gestió del nostre País, però va ser el resultat d´uns governants que per aritmètica parlamentària, democràticament, van reflectir el mandat dels seus adeptes, estem travessant una crisis mundial que condiciona qualsevol política econòmica i tenim uns polítics que no saben arribar a la conclusió que ens hi estem jugant el futur de la nostra Terra, fragmentant i dividint als ciutadans.
.
Estic segur que en altres moments històrics, en una situació similar, la població ja s´hauria alçat, però per sort, som un poble pacífic i democràtic que en aquests moments podem presumir d´un President que ens representa a tots. Encara no puc entendre com encara hi ha algú que defensi que ja estem bé com estem ara i tenim que confiar en aquells que ens espolien, enganyen i no paguen el que està compromès, però encara entenc menys a aquell que resta impasiu sense revoltar-se i tocar el crostó a qui el representa per defendre la seva dignitat.

Jo no m´alçaré, ara no toca, però des de la meva petita aportació vull demanar a tot aquell que es  senti català, que es revolti democràticament, que faci costat al nostre President, que ara com ara es l´únic que se l´està jugant per nosaltres, necessitem un govern majoritari que pugui plantar cara a les mentides, insults, descrèdits i amenaces que dia a dia estem patint i increïble, ningú fa res al respecte. 

Som nosaltres, fent reunions de veïns, dins les associacions o entitats en les que puguem col.laborar, els que hem de fer poble, hem de fer una nació unida, valenta i indestructible i serem nosaltres responsables del nostre futur, ja no podem romandre impasius davant la deriva nacional, ja ha passat l´època que tot et venia fet i altres des de dalt decidien per nosaltres. Jo faré costat al nostre President.

dimecres, 19 de setembre del 2012

Cara i creu

En el Ple d´#Argentona cel.celebrat ahir, van succeir dos coses importants: La primera, es la transcendental moció que es va aprovar, que declara el nostre municipi com a territori #català lliure, cosa que fa poc temps era impensable, ja que amb els governants que hem tingut aquests últims anys, tan a l´Estat veí com a la Generalitat, es van encarregar d´anar apagant la flama catalana poc a poc, fent creure a tot-hom que érem petits i insignificants, fins al punt que qualsevol anhel #patriota era mal vist i qualsevol engruna que ens donaven era vista com un gran triomf per l´avenç #nacional. Ara en canvi, #tenimpresa i gràcies al canvi de rumb polític de la nostra #nació, la majoria, hem espolsat la memòria i recordem d´on venim i sabem molt be on volem anar. La fita es possible, jo soc jove i no he viscut grans moments del nostre país, però estic segur que el que estic sentint i vivint aquests últims dies, deu ser alguna cosa semblant a quan molts van escoltar a #PauCasals a la #ONU al 1971, o van sortir al carrer a la #Diada del 1976. Petits fets, mocions d´Ajuntaments, pas ferm i decidits del nostre govern, faran saber que som un gran poble i tots junts serem un gran País.

Ara bé, la segona qüestió, es que també vam assistir a la decepcionant reacció dels partits representants del país veí i no precisament dels seus regidors, que amb les seves "interessants i constructives" intervencions que ens tenen acostumats, ja sabem de quin peu calcen, sinó dels seus responsables de comunicació que en les xarxes, amprats a l´anonimat, van fent palès la seva falta de respecte a la #democràcia, a l´opinió i a la #llibertat d´una Vila a decidir el seu destí. 
Em sap greu pels seus simpatitzants i seguidors, que estan representats a les xarxes per personatges rancis de la #caverna, toscos de formes i pel que vaig llegint, bastant curts de mires.
Encara que, mirant-ho be, s´ha d´agrair que son la principal fàbrica d´independentistes  a Catalunya, gràcies!

dimarts, 17 de juliol del 2012

...ara no toca tirar endavant.

En el Ple d´ahir ens va sorprendre la primera votació provinent del govern d´Argentona que no va ser aprovada. Fins ara, més del 90% de les mocions presentades tant del govern com de l´oposició eren aprovades favorablement per majoria, tot i estar governant en minoria, totes les activitats i mesures promogudes des del govern d´Argentona sempre han estat consensuades i lloades des de l´oposició, degut al canvi de tarannà polític promogut per la nostra formació: concens i participació de tots els grups polítics.
Ara en canvi, aquest fet demostra que poden més els protagonismes polítics que no la bona feina i l´interés comú. Ahir, es van portar a aprovació mocions estèrils, que tot i afectar a Argentona en un context supramunicipal i no incidint directament en el benestar dels vilatans, es van aprovar per majoria, lògicament també amb el nostre suport. Ara bé, en el moment  d´aprovar la resolució d´alegacions i aprovació de les contribucions especials per realitzar les obres de l’Avinguda Nostra Senyora de la Salut i Avinguda Jaume Baladia, un text que s´esta treballant junt amb els veïns fa anys, que s´ha modificat perquè surtin les obres més econòmiques i que a sobre es disposa d´una subvenció de 300.000€, això no, interessa més dir cara a la galeria que no es el moment de fer obres per el moment econòmic actual i si ja porten tants anys, tal com he sentit avui a una entrevista d´un regidor a la ràdio, es igual que en passin deu més. Tan es que periòdicament s´hagin de gastar diners de l´Ajuntament per arranjar els corriols i xaragalls que s'hi formen amb tones i tones de sorra, que a la primera tormenta van carrer avall? Tan es que alguns veïns a vegades ni tan sols poden arribar a casa seva? Es just que per quedar bé al Ple es malmetin els drets dels veïns que si volen fer les obres? O potser són majoria els que no les volen fer? Algú tindria que explicar a aquests regidors, que no son tants veïns els que viuen en aquests carrers ja que es tracta de cases amb parcel·les grans i els hi tocarà pagar quantitats importants de diners i quan vulguin encetar les obres de nou, potser d´aqui deu anys, a part dels 300.000€ s'hi hauran d´afegir l´increment dels costos de l´obra a repartir entre pocs veïns... és clar, amb els diners dels altres es molt fàcil penjar-se la medalla. M´agradaría saber, si algun d´aquests regidors ha estat present a cap reunió de veïns d´aquest carrer o si almenys coneixen a algú que visqui a la zona, ho dubto molt, ja que tots es van apuntar al carro de TxA... si, si, TxA, el promotor inicial d´aquesta actuació, que quan es va portar a aprovació per part dels veïns i va haver-hi empat, va decidir tirar endavant igualment, que va aconseguir la subvenció per tirar endavant, que va fer moltes reunions amb els veïns per tirar endavant, però és clar, ara son a l´oposició i ara no toca tirar endavant, sense canviar una sola coma del text, ara no toca tirar endavant.

dimecres, 15 de febrer del 2012

MOCIONS I MOCIONETES

D’ençà el nostre grup municipal és al govern, les coses van com la seda, les mocions s’aproven amb majoria o la de tots els presents, el públic als plens sempre és abundant, l’oposició es quasi inexistent, es fan mocions amb tots els grups municipals adherits ( cosa que mai havia passat )... però, com la gestió a totes mires és excel·lent tenim un fenomen que ja feia temps que no el vèiem: les mocionetes. Com que no hi ha res a criticar, perquè tot es fa bé, surten mocions com les de netejar els embornals del clavagueram, fer manteniment dels parcs, mirar si les urbanitzacions porten bé els comptes, promoure el manteniment de la Via de Parpers o aviam si es pot fer un expedient a un treballador de l´Ajuntament... a part de les mocions que es refereixen a coses que no tenen res a veure amb la nostra Vila... senyors, ningú pot dir als regidors de l’oposició, que encara que no facin mocionetes, ja sabem que són a l’oposició i no fa falta que es llueixin fent perdre el temps a tothom? Podrien per exemple fer mocions que fossin constructives per el poble o si més no, com a mínim, sobre els compromisos que van adquirir al seu programa electoral, o eren promeses tan grotesques que ni s’atreveixen a portar-les al Ple?

( Comentari extret del butlletí del militant de CDC ArGENTona del mes de gener )

EL CASTELL ES DESMORONA...



Les ultimes notícies ens diuen que alguns regidors de TxA han abandonat la formació i altres, diuen els rumors, que també tenen pensat de fer-ho. Em sembla que per fi ha sortit la cara oculta d´aquest grup que es titllava d´asambleari i participatiu... entre amenaces i retrets entre els seus membres s´ha destapat la manera de fer de la seva cúpula directiva, prepotent i imperialista que sol es mou per interessos personals i no pel bé del poble, ja vàrem tenir exemple en el seu moment, quan es van dedicar a acceptar candidats a la seva llista que pertanyien a CiU, persones que al meu parer sol tenen ganes de poltrona. Ara s´enten perquè ningú va voler formar govern amb ells...

Serà per fi la dissolució d´aquest grup que tants maldecaps en ha fet patir? La ciutadania per fi es donarà compte del miratge que era aquesta formació? Espero sincerament que així passi i es pugui encetar una nova etapa amb formacions més serioses, que la seva fita sigui realment ArGENTona i no la promoció personal.

( comentari extret del butlleti del militant de CDC ArGENTona de desembre)